Televisors CRT
Què és aixó?
El vídeo analògic és tota la tecnologia de generació, transmissió i visualització d'imatge en moviment anterior (i paral·lela) al vídeo digital: senyals elèctrics continus en lloc de fitxers fets de números. És la base de la televisió clàssica, de les videocàmeres i cintes (VHS, Hi8, U-matic...) i de tota una tradició d'art i experimentació —feedback, síntesi de vídeo, circuit bending— que encara avui es fa servir perquè el seu "defecte" (ser imprecís, analògic, manipulable) és exactament el que el fa interessant per crear.
Televisors CRT
Què és i com fa la imatge
Un televisor CRT (Cathode Ray Tube, tub de raigs catòdics) genera la imatge disparant un feix d'electrons dins d'un tub de buit, que "pinta" la pantalla línia a línia, moltes vegades per segon, sobre una capa de fòsfor que s'il·lumina en ser colpejada. No hi ha cap graella de píxels: la imatge és un traç continu que es repeteix tan ràpid que l'ull el percep com una imatge estable en moviment.
Característiques pròpies
- Escombratge per línies i entrellaçat: la imatge es dibuixa línia a línia i, en vídeo clàssic, en dues passades que s'entrellacen (primer les línies parells, després les imparells). És l'origen de les "línies d'escaneig" que es veuen en fotografiar una pantalla CRT, i una de les textures més reconeixibles del vídeo analògic.
- Sense resolució fixa: com que no hi ha píxels, un CRT "s'adapta" a senyals de qualitat o format diferent sense rebutjar-les —per això tolera tan bé senyal degradada, sorollosa o fora de norma, cosa que el fa ideal per feedback i glitch.
- Geometria, color i convergència ajustables físicament: cada aparell té els seus propis potenciòmetres interns (o controls de servei) que regulen forma, mida i color de la imatge. Per això dos CRT del mateix model mai es veuen exactament igual, i és habitual que amb els anys es desajustin sols.
- Fòsfor i persistència: el color i la brillantor venen de la capa de fòsfor, que reté la llum una fracció de segon després de ser excitada —d'aquí la lluminositat característica i els negres reals (a diferència d'una pantalla digital amb retroil·luminació).
- Entrades habituals: antena (RF), euroconnector (SCART), vídeo compost (connector RCA groc) i, en alguns aparells, S-Video. Com més "directa" sigui l'entrada (compost > RF), millor qualitat d'imatge sol donar.
- Avís de seguretat real: el tub d'un CRT emmagatzema alta tensió —desenes de milers de volts— que pot mantenir-se durant dies encara que l'aparell estigui desendollat. Fer servir un CRT connectant-hi un cable de vídeo no té cap risc; el perill apareix només si s'obre la carcassa o es manipula l'interior sense saber què es fa, cosa que no s'ha de fer mai en solitari ni sense formació. A més, són aparells pesats (cal moure'ls sempre entre dues persones) i el tub pot implosionar si rep un cop fort o es trenca.
Diferències amb les pantalles digitals
| CRT | Digital (LCD / LED / OLED) | |
|---|---|---|
| Imatge línies d'escombratge contínues graella fixa de píxels | ||
| Resolució no fixa, "s'adapta" al senyal nativa; el que no hi coincideix es reescala | ||
| Senyal analògica, tolera degradació o soroll com a part de l'estètica espera senyal "neta"; si no hi encaixa, la talla o la reescala | ||
| Resposta immediata, sense processat pot tenir un petit retard de processat | ||
| Aspecte ("look") línies d'escaneig, resplendor del fòsfor, negres reals imatge nítida, "perfecta" píxel a píxel | ||
| Pes i mida pesat i profund lleuger i pla |
Com fer servir dues o més teles en una instal·lació
- Per repartir el mateix senyal a diverses teles, el millor és un distribuïdor de vídeo (video distribution amplifier), no encadenar-les l'una a l'altra: cada salt d'una tele a la següent degrada una mica més la imatge.
- Si cada tele té la seva pròpia font (un reproductor diferent a cadascuna), no cal sincronitzar-les: cada aparell escombra la imatge al seu propi ritme. Si es vol que diverses pantalles vagin exactament acompassades (un mur de televisors, per exemple), calen eines de sincronisme (genlock) que es tractaran en una secció pròpia més endavant.
- Fer servir teles del mateix model simplifica molt la instal·lació: color, geometria i mida d'imatge més semblants entre elles.
- Aspectes pràctics a tenir en compte: diversos CRT connectats a la mateixa regleta consumeixen bastant corrent en encendre's alhora; són pesats de transportar; la via habitual per aconseguir-ne és de segona mà, mercats o recollida al carrer.
- Una instal·lació mínima per començar, sense cap electrònica addicional: una càmera apuntant a una tele que mostra la seva pròpia imatge genera un bucle de feedback —la forma més senzilla d'"instal·lació amb CRT" que existeix.
- Referent històric: els murs de televisors de Nam June Paik, precedent directe d'aquest tipus d'instal·lació amb múltiples CRT.
Glossari
- Escombratge (scan): el procés de dibuixar la imatge línia a línia.
- Entrellaçat (interlacing): dibuixar primer les línies parells i després les imparells per completar un fotograma.
- Fòsfor: material que recobreix l'interior de la pantalla i emet llum en ser colpejat pel feix d'electrons.
- Sincronisme / genlock: fer que diversos aparells escombrin la imatge exactament al mateix ritme i moment.
- Feedback (vídeo): apuntar una càmera a la pantalla que mostra la seva pròpia imatge, generant un bucle visual.