Retrat d'una dona de pèl negre i arrissat, amb la cara pintada en taronja i vermell, que mossega un tros de roca fosca. Darrere hi ha una erupció de lava sobre un paisatge verd-blavós. És la portada del TFM.
  • Any: 2025
  • Tipus de residència: Producció
  • Resident: Marzia Matarese

Residència de producció al Medialab Terata per escriure el treball final de màster Eruptar Latències: una metodologia trans-volcano-feminista per a cuiritzar l'onto-epistemologia vesubiana. Aquest treball es va presentar en el marc del Màster Universitari en Estudis Culturals i Arts Visuals (perspectives feministes i cuir/queer) -MUECA- de la Universitat Miguel Hernández d'Altea (edició 2024/2025).

Descripció de la recerca

La recerca aborda el desenvolupament d'una metodologia performativa per aproximar-se a l'estudi d'una onto-epistemologia volcànica del Vesubi (Nàpols). La hipòtesi principal d'aquest treball és que el Vesubi, més enllà de ser una entitat territorial i geològica, és un fenomen intra-actuant que es manifesta en les pràctiques material-discursives que configuren els cossos vesubians i la seva relació amb l'entorn. L'especificitat del Vesubi com a volcà latent i la persistència de les seves erupcions en l'experiència onírica, que aquí s'identifica com a espai d'emergència de materialitats, gestos i esdeveniments latents, suggereix investigar el camp de la latència com a dimensió caracteritzadora i diferencial d'aquest fenomen.

En aquest context, el terme onto-epistemologia designa un marc teoricopràctic que concep el volcà com una entitat agencial: un fenomen relacional i material on intra-actuen agents geològics i les formes de vida que cohabiten amb ells, coproduint realitats materials, sabers i formes d'existència particulars. Una metodologia trans-volcano-feminista, al seu torn, és una pràctica crítica i performativa que es proposa explorar la relació entre cossos, territoris i coneixement, des d'un enfocament afectiu, íntim, somàtic i situat, en una perspectiva cuir/cuiritzant, ecofeminista i posthumana.

En la recerca s'elaboren diferents estratègies que, des de diferents nivells, aborden les materialitats coproduïdes pel volcà Vesubi i les comunitats vesubianes, integrant el somàtic, l'oníric i el poètic:

  • El cos s'aborda com a superfície d'afectació, registre, disputa i negociació del material i del polític, com a lloc on es produeix un coneixement situat i encarnat. La part pràctica de la recerca somàtica proposa una cuirització de les dinàmiques cos-espai, on el tacte i el contacte operen com a interfícies capaces de difuminar les fronteres entre l'animat i l'inanimat, el biològic i el geològic, el «natural» i el polític.
  • Així mateix, es planteja la possibilitat d'establir una connexió amb el volcà a través d'una vinculació «en latència» amb la dimensió onírica. A partir de l'observació que les vesubianes i els vesubians somien amb erupcions del Vesubi, s'articula una proposta que interpel·la el somni com a dispositiu per allotjar qüestions que habiten i agiten el cos col·lectiu de manera latent.
  • Finalment, s'especula sobre com la latència pot convertir-se en un espai per reorganitzar l'imaginari i l'acció política des de la provocació poètica i la pràctica artística. En aquest cas, s'analitza la preproducció de En els meus somnis, hi ha una erupció, un videoassaig poètic que recull les latències del procés d'investigació i les plasma en una peça audiovisual.

Es pot llegir el treball complet aquí.

Residència al Medialab Terata

En una primera fase de la meva estada al Medialab Terata em vaig centrar en la recerca bibliogràfica, en un treball autoetnogràfic de cartografia onírica i en la preparació de la trobada Derives especulatives: desorientar-se en la pròpia pell, endinsar-se en la pell del volcà, una exploració ecosomàtica en/amb el Vesubi que va tenir lloc el 24 d'abril de 2025, al parc del Vesubi.

Cap al final de la residència vaig començar la producció del videoassaig En els meus somnis, hi ha una erupció. Aquesta es va fer a l'Espai Cos, on vaig muntar un set per treballar amb la tècnica del croma (CromaKey). La gravació del vídeo es va fer gràcies a la col·laboració de Nani Miras, que va fer d'assistent de realització i de segona càmera. El vídeo es troba actualment en fase de postproducció.