Aquesta és la revisió del text sol·licitada en Català i format MediaWiki, amb tots els asteriscos eliminats de les paraules esmentades.
```wiki
Art Glitch
L'art glitch' (de l'anglès, /ˈɡlɪtʃ/ que significa "error" o "fallada") és la pràctica creativa que ha emergit a l'Era Digital, la qual se centra a aprofitar o provocar intencionalment errors digitals (glitches) amb fins artístics i estètics. Aquests errors són, en un sentit tècnic, el resultat inesperat d'un mal funcionament en dispositius digitals o programari. Avui dia, aquesta pràctica es considera un art tant visual com sonor (o audiovisual).
Els artistes poden aconseguir el glitch corrompent dades digitalment o manipulant físicament els dispositius electrònics. A continuació, es detallen les principals metodologies utilitzades per crear art glitch:
Metodologia
Per a la creació d'art glitch existeixen diverses aproximacions, les quals es poden classificar segons si la manipulació es realitza sobre el hardware (la màquina física) o sobre les dades digitals (software o arxius).
Fallades en el Maquinari (Circuit Bending)
Aquesta tècnica, coneguda com a Circuit bending ("circuit doblegat"), implica la alteració física del cablejat o altres connexions internes d'un dispositiu electrònic. Aquesta manipulació genera curtcircuits o fallades que produeixen nous sons i efectes visuals.
El *circuit bending* és considerat un art electrònic que es basa en la recontextualització de la manera en què els circuits originals funcionen. És un procés principalment lúdic i que es fonamenta en l'experimentació per prova i error.
Per a la seguretat del practicant i per reduir el risc de danys greus, es recomana treballar amb dispositius que utilitzin piles. Els components típics utilitzats per controlar o modular les fallades induïdes inclouen potenciómetres, fotorresistències, o diversos tipus de botons i switches.
Un exemple clàssic d'aquesta tècnica és l'alteració física de la carcassa d'un sistema de videojocs, interrompent la connexió del cartutx mentre s'executa, fent que el sistema creï referències invàlides o patrons estranys o no intencionats.
Manipulació de Dades (Databending)
La manipulació de dades (en anglès, Databending) es refereix al procés de canviar directament la informació interna d'un arxiu digital per crear fallades o distorsions.
Existeixen diverses formes de realitzar aquesta manipulació:
- Sonificació (Ús d'Editors d'Àudio): Consisteix a importar arxius d'imatge sense comprimir (com .bmp o .tif) en un editor d'àudio (p. ex. Audacity) interpretant-los com a dades sense processar (raw data) de so. Un cop l'arxiu es llegeix com una forma d'ona, s'apliquen efectes d'àudio predeterminats (com ressò, retard, fase o wah-wah) a una part seleccionada. Perquè l'arxiu es pugui obrir novament com a imatge, és crucial evitar la modificació de la capçalera de l'arxiu (header), que normalment es troba en els primers segons de les dades.
- Edició Hexadecimal: Aquesta tècnica utilitza un editor hexadecimal (com XVI32) per accedir i modificar directament el codi binari que compon l'arxiu. Es poden crear glitches buscant un valor o cadena binària específica (per exemple, buscar "B5" i reemplaçar-lo per "B6"). Això sovint resulta en distorsions i estiraments amb una aparença més uniforme.
- Mètode WordPad: Un mètode senzill que consisteix a obrir una imatge no comprimida en el programa WordPad i simplement guardar l'arxiu, alterant les dades.
Datamoshing
El Datamoshing és una forma de manipulació de dades aplicada principalment a arxius de vídeo. El seu resultat característic és una mescla o interpolació de dues imatges o vídeos en què les parts d'un se fusionen amb les de l'altre.
Aquest efecte s'aconsegueix mitjançant l'eliminació dels fotogrames clau o fotogrames-i (*iframes*) d'un vídeo codificat. Els *iframes* contenen la imatge completa (com un JPEG o PNG). En eliminar-los, només queden els fotogrames-p (predictius) o fotogrames-b (bipredictius), que estan altament comprimits i només contenen la informació dels canvis entre el fotograma actual i l'anterior. Sense el fotograma clau per restablir la imatge, els fotogrames comencen a desdibuixar-se i a barrejar-se entre si, generant l'"efecte bloom" o de barreja.
Programes com Avidemux són eines comunes per manipular aquests tipus de fotogrames.
Desalineació
Els glitches per desalineació (*misalignment glitch*) es produeixen en obrir un arxiu digital amb un programa que està dissenyat per a un tipus d'arxiu completament diferent, o en utilitzar un còdec incorrecte per a la seva descompressió.
Per exemple, si un arxiu d'imatge s'obre amb un software d'edició d'àudio (com Audacity), el programa aplica la seva lògica d'alteració de so a les dades, modificant-les d'una manera que resulta en un glitch visual quan l'arxiu es torna a obrir amb un programa d'imatges.
Distorsió
Aquesta tècnica implica la creació de glitches mitjançant l'addició d'interferències físiques a la tecnologia de visualització. Un mètode pioner en l'art glitch analògic consistia a col·locar potents imants prop de la pantalla d'un televisor.
El camp magnètic generat interfereix amb els senyals electrònics de la televisió, distorsionant la imatge transmesa en patrons abstractes. Aquestes distorsions es poden gravar amb una càmera per a la seva posterior reproducció sense necessitat d'imant.
Artefactes de Compressió
Els artefactes de compressió (*compression artifacts*) són efectes secundaris no desitjats que resulten de la compressió de dades, els quals són utilitzats intencionalment pels artistes com un estil visual distintiu. Aquests artefactes inclouen els blocs de transformada de cosinus discreta (*DCT blocks*), que són visibles en mitjans digitals altament comprimits, com ara les imatges en format JPEG.
Creació de Glitches mitjançant Programació
També és possible generar glitches utilitzant llenguatges de programació i llibreries especialitzades:
- Python: S'utilitzen llibreries com `GlitchArt` o `glitch-this`. `GlitchArt` funciona corrompent *frames* de JPEG amb bytes aleatoris per afegir efectes, assegurant que l'arxiu no es danyi permanentment. L'eina `glitch-this` permet controlar el nivell de glitch aplicat mitjançant la línia d'ordres.
- Processing: Aquest llenguatge es fa servir per manipular directament els píxels d'una imatge. Els scripts generen nombres aleatoris per determinar quins píxels específics distorsionar, assignar nous colors aleatoris i barrejar aquests colors en l'original, sovint creant línies de píxels alterats. També permet aplicar filtres a la imatge completa o emprar funcions matemàtiques (com sin, cos, etc) per crear patrons de glitch definits.
L'art glitch celebra l'error i la inestabilitat dels sistemes digitals, transformant el mal funcionament en una estètica visual i sonora. És com agafar un cotxe avariat i, en lloc d'arreglar-lo, utilitzar el so irregular del seu motor per compondre una peça musical, valorant la singularitat de la fallada. ```