Art Glitch
L'art glitch' (de l'anglès, /ˈɡlɪtʃ/ «error» o «fallada») és la pràctica creativa que ha emergit a l'Era Digital, la qual es basa a aprofitar o provocar intencionalment errors digitals (*glitches*) amb fins artístics i estètics. Aquests errors són, en un sentit tècnic, el resultat inesperat d'un mal funcionament en programari o dispositius digitals.
L'art *glitch* es considera un gènere artístic que abraça tant les arts visuals com les sonores (o audiovisuals). Els artistes poden aconseguir el *glitch* corrompent dades digitalment o mitjançant la manipulació física dels dispositius electrònics.
Metodologia
Per a la creació d'art *glitch* existeixen diverses aproximacions, les quals es poden classificar segons si la manipulació es realitza sobre el *hardware* (la màquina física) o sobre les dades digitals (*software* o arxius).
Fallades en el Maquinari (Circuit Bending)
Aquesta tècnica, coneguda com a Circuit bending ("circuit doblegat"), implica l'alteració física del cablejat o altres connexions internes d'un dispositiu electrònic. Aquesta manipulació genera curtcircuits o fallades que produeixen nous sons i efectes visuals.
El *circuit bending* és considerat un art electrònic que es basa en la recontextualització de la manera en què els circuits originals funcionen. És un procés principalment lúdic i que es fonamenta en l'experimentació per prova i error.
Per a la seguretat del practicant i per reduir el risc de danys greus, es recomana treballar amb dispositius que utilitzin piles. Els components típics utilitzats per controlar o modular les fallades induïdes inclouen potenciómetres, fotorresistències, o diversos tipus de botons i *switches*.
Un exemple històric d'aquesta tècnica és el cop o moviment de la carcassa d'una videoconsola mentre el codi s'executa, fent que el cartutx es desconnecti i el sistema creï referències invàlides o patrons estranys.
Manipulació de Dades (Databending)
La manipulació de dades (o Databending) és el procés de canviar directament la informació interna d'un arxiu digital.
- Sonificació (Ús d'Editors d'Àudio): Consisteix a importar arxius d'imatge sense comprimir (com .bmp o .tif) en un editor d'àudio (per exemple, Audacity) interpretant-los com a dades sense processar (*raw data*) de so. Un cop l'arxiu es representa com una forma d'ona, s'apliquen efectes d'àudio predeterminats (com ressò, retard, fase, o *wah-wah*). És crucial evitar modificar la capçalera de l'arxiu (*header*), que és al principi, ja que això el faria il·legible com a imatge.
- Edició Hexadecimal: Utilitza un editor hexadecimal (com XVI32) per accedir i modificar directament el codi binari. Els *glitches* es creen cercant un valor o cadena binària específica (per exemple, "B5") i reemplaçant-la sistemàticament per una altra. Això sovint resulta en distorsions i estiraments amb una aparença més uniforme.
- Mètode WordPad: Un mètode senzill que consisteix a obrir una imatge no comprimida en el programa WordPad i simplement guardar l'arxiu, alterant les dades.
Datamoshing
El Datamoshing és una forma de manipulació de dades aplicada principalment a arxius de vídeo. El seu resultat característic és una mescla o interpolació de dues imatges o vídeos en què les parts d'un es fusionen amb les de l'altre.
Aquest efecte s'aconsegueix mitjançant l'eliminació dels fotogrames clau o fotogrames-i (*iframes*) d'un vídeo.
- Els *iframes* contenen la imatge completa (com un JPEG).
- Al deixar només els fotogrames-p (predictius) o fotogrames-b (bipredictius), que només contenen informació dels canvis entre fotogrames, el sistema de descodificació no pot restablir la imatge.
- Aquesta fallada fa que els fotogrames successius es desdibuixin i es barregin.
Programes com Avidemux són eines comunes per a la manipulació d'aquests tipus de fotogrames.
Desalineació
Els *glitches* per desalineació (*misalignment glitch*) es produeixen en obrir un arxiu digital amb un programa o còdec que està dissenyat per a un tipus de fitxer completament diferent.
Per exemple, quan s'obre un arxiu d'imatge amb un *software* d'edició d'àudio, el programa aplica la seva lògica d'alteració de so a les dades, modificant-les d'una manera que resulta en un *glitch* visual.
Distorsió
La distorsió (*distortion*) en el context de l'art *glitch* implica l'addició d'interferències físiques a la tecnologia de visualització.
Un exemple clàssic és el treball pioner de l'artista Nam June Paik, que creava distorsions de vídeo col·locant potents imants a prop de la pantalla d'un televisor. El camp magnètic generat interfereix amb els senyals electrònics, distorsionant la imatge de l'emissió en patrons abstractes. Aquestes distorsions, un cop gravades amb una càmera, es poden mostrar posteriorment sense necessitat de l'imant.
Artefactes de Compressió
Els artefactes de compressió (*compression artifacts*) són efectes secundaris que resulten de la compressió de dades i que són utilitzats intencionalment pels artistes com a estil visual distintiu.
Aquests artefactes inclouen els blocs de transformada de cosinus discreta (*DCT blocks*), que es fan visibles en formats de compressió amb pèrdua com ara les imatges en format JPEG o l'àudio MP3.
Creació de Glitches mitjançant Programació
Els *glitches* també poden ser generats mitjançant l'ús de codi i llenguatges de programació:
- Python: S'utilitzen llibreries especialitzades com GlitchArt o glitch-this. La llibreria `GlitchArt` funciona corrompent *frames* de JPEG amb bytes aleatoris. L'eina `glitch-this` permet controlar el nivell de *glitch* aplicat (entre 0.1 i 10.0) mitjançant la línia d'ordres.
- Processing: Aquest llenguatge es fa servir per manipular directament els píxels d'una imatge. Els *scripts* poden utilitzar nombres aleatoris per determinar quins píxels distorsionar, sovint creant línies de píxels alterats. També és possible emprar funcions matemàtiques (com sin o cos) per crear patrons de *glitch* definits o aplicar filtres a la imatge completa.
```