Dirty Video Mixer

Què és?

eL Dirty Video Mixer de Karl Klompf és un dispositiu analògic senzill que permet barrejar, creuar i distorsionar senyals de vídeo compost mitjançant potenciòmetres, sense cap circuiteria digital pel mig. És una eina habitual en el vídeo experimental, el circuit bending i el directe visual, apreciada precisament per la "brutícia" i la imprevisibilitat dels resultats que genera.

Aquesta entrada documenta la construcció del nostre Dirty Video Mixer i les millores que hi anirem incorporant amb el temps. De moment recull quatre fases: el dispositiu de barreja (amb protecció a les entrades de vídeo), l'incorporació de polsadors normalment oberts, l'injecció de so cap al vídeo i l'addició d'un bucle de realimentació.

| EN | FR | ES | CAT |

Construcció

1. Components

Abans d'entrar en el circuit, aquesta imatge recull els símbols dels components que anirem fent servir a cada pas. D'aquesta manera, als esquemes següents només cal fixar-se en els valors (Ω, µF) de cada peça, ja que la seva icona es manté al llarg de tota l'entrada.

2. Circuit bàsic de barreja.

El nucli de l'aparell és un potenciòmetre de 100kΩ. Els seus dos terminals exteriors es connecten, a través d'una resistència de protecció de 470Ω a cadascun, a les entrades de vídeo compost Vídeo A i Vídeo B mitjançant connectors RCA; el cursor central (wiper) del potenciòmetre es connecta directament a la sortida Mix, d'on surt el senyal barrejat. Les masses dels tres connectors s'uneixen entre elles amb un cable pont. En girar el potenciòmetre es passa d'una font a l'altra, barrejant els dos senyals en les posicions intermèdies i generant el característic encreuament "brut" de vídeo.Les resistències de 470Ω a les entrades aïllen mínimament les dues fonts entre si, eviten que es barregin directament sense cap protecció i redueixen el risc de curtcircuit entre les càmeres o fonts de vídeo connectades — una bona pràctica recomanable en qualsevol dirty mixer.

Efecte: als dos extrems del recorregut del potenciòmetre es veu només una font o l'altra; als punts intermedis, les dues imatges s'encavalquen creant un efecte de doble exposició o "dissolve", amb transparències i fantasmes d'una imatge sobre l'altra segons la posició exacta del potenciòmetre.

3. Polsadors normalment oberts.

A partir d'aquest pas, cada línia de vídeo incorpora un polsador momentani normalment obert (NO), col·locat entre el potenciòmetre del mixer i la resistència de protecció de cada entrada. En repòs el polsador no fa res, ja que el circuit resta obert; en prémer-lo, es completa el pas de senyal cap a aquella entrada, permetent tallar o "trossejar" Vídeo A i Vídeo B de manera independent i instantània — un efecte de glitch/stutter que es pot tocar a mà, per exemple al ritme de la música.

Efecte: cada polsador interromp momentàniament el pas d'una font de vídeo, generant un tall sec i repetitiu (stutter) que talla l'imatge de Vídeo A o Vídeo B mentre es manté premut. És un efecte percussiu, pensat per marcar el ritme prement el botó al compàs de la música, en comptes de dependre només del gir del potenciòmetre per canviar de font.

4. So (injecció d'àudio al vídeo)

Aquest pas afegeix la possibilitat d'injectar senyal d'àudio directament al vídeo, per generar interferències visuals sincronitzades amb el so. S'hi incorporen dos jacks d'entrada d'àudio independents, "treble" i "bass", cadascun amb el seu propi filtre, que acaben confluint tots dos al mateix punt: el node Mix (la sortida ja barrejada de Vídeo A i Vídeo B).

El recorregut de cada canal és: jack → condensador → resistència → potenciòmetre de 10kΩ → polsador → node Mix.

• Treble: condensador de 0,1µF i resistència d'1kΩ — deixa passar sobretot les freqüències agudes del senyal d'àudio.
• Bass: condensador de 4,7µF i resistència de 47kΩ — deixa passar sobretot les freqüències greus.

El condensador de cada canal filtra la part de l'espectre que es vol fer servir, la resistència atenua el senyal perquè no saturi el vídeo, el potenciòmetre regula la quantitat que s'injecta i el polsador permet activar o tallar l'injecció d'àudio en qualsevol moment.

Efecte: com que el condensador i la resistència de cada canal defineixen un filtre diferent, l'efecte visual que provoca cada un és molt diferent:

El canal treble (condensador petit, resistència baixa) deixa passar sobretot les variacions ràpides del senyal d'àudio. Injectat al vídeo, això es tradueix en soroll fi, línies primes i tremolors ràpids a l'imatge — una textura de "neu" o gra que reacciona als sons aguts, xiulets o timbres metàl·lics.

El canal bass (condensador gran, resistència alta) deixa passar les variacions lentes de l'àudio. Al vídeo això provoca deformacions més amples i lentes: ondulacions, "respiració" de l'imatge, corbatges o pulsacions de lluminositat que segueixen el ritme del bombo o del baix.

5. Realimentació / Feedback

El feedback de vídeo o realimentació consisteix a reinjectar part del senyal de sortida cap a les pròpies entrades, generant bucles de realimentació. Segons d'on es prengui aquest senyal de retorn, es poden distingir dues variants amb comportaments ben diferents:

Feedback directe: cada entrada de vídeo es realimenta únicament amb el seu propi senyal (Vídeo A torna cap a Vídeo A, Vídeo B torna cap a Vídeo B). El bucle no incorpora mai l'altra font, de manera que cada canal es degrada de forma independent — un efecte proper al d'apuntar una càmera a la seva pròpia pantalla.

Feedback creuat: el senyal que es reinjecta es pren del node Mix, és a dir, de la barreja ja combinada de Vídeo A i Vídeo B. Com que aquest node conté sempre una part de l'altra font, cada canal acaba contaminant-se amb si mateix i amb l'altre alhora, generant l'entrecreuament, el moiré i les oscil·lacions característiques del feedback de vídeo "brut".

Ambdues variants es poden muntar de manera independent i, fins i tot, combinar-se simultàniament per obtenir resultats més complexos.

5.1 Feedback directe

En aquesta variant, cada entrada de vídeo incorpora el seu propi bucle de feedback complet i independent, sense que el senyal passi en cap moment pel node Mix ni per l'altra font. El recorregut, idèntic per a Vídeo A i Vídeo B, és el següent:

RCA → resistència 470Ω → interruptor fix → potenciòmetre 1kΩ → pulsador NO → torna al mateix RCA

El senyal surt del connector RCA, passa per la resistència de protecció de 470Ω i per l'interruptor fix propi d'aquella branca, i arriba a una de les potes exteriors del potenciòmetre d'1kΩ. El wiper (cursor central) del potenciòmetre recull el senyal ja atenuat i el porta cap al pulsador normalment obert, que en tancar-se el torna a injectar al mateix connector RCA d'origen.

Cada branca té el seu propi interruptor fix i el seu propi pulsador, de manera que Vídeo A i Vídeo B es poden activar, desactivar i trossejar de forma totalment independent l'un de l'altre.

Efecte: com que cada canal es realimenta únicament amb si mateix, l'efecte és un eco o degradació progressiva de la mateixa imatge: vores que es multipliquen, repeticions i un "arrossegament" (trail) visual que s'intensifica a mesura que augmenta la quantitat de senyal reinjectat amb el potenciòmetre. A diferència del feedback creuat, Vídeo A i Vídeo B es poden inestabilitzar de manera completament independent l'un de l'altre, i el pulsador permet trossejar aquest eco al ritme desitjat.

5.2 Feedback creuat

L'última modificació afegeix un bucle de realimentació (feedback) entre les dues entrades de vídeo. La línia verda que surt del node Mix passa primer per un interruptor fix, situat just abans que el senyal es bifurqui cap als dos potenciòmetres d'1kΩ: aquest interruptor activa o desactiva el bucle de feedback sencer. A partir d'aquí, cada potenciòmetre pren part del senyal i el reinjecta creuat cap a Vídeo A i Vídeo B, generant els patrons d'interferència, soroll i distorsió típics del vídeo feedback analògic.

A més, cadascun dels dos potenciòmetres té el seu propi polsador normalment obert, que permet tallar de manera momentània el feedback d'aquell canal en concret. Així, l'interruptor controla el bucle de feedback en global (activat/desactivat de forma fixa), mentre que els polsadors permeten trossejar cada branca del feedback per separat i en directe.

Efecte: el bucle de feedback introdueix el propi senyal de vídeo dins seu, cosa que genera patrons repetitius i inestables: eco visual, ratlles que es multipliquen, moiré i oscil·lacions que es retroalimenten fins a saturar la imatge o generar bandes de color inesperades.

Segons la posició dels potenciòmetres d'1kΩ, l'efecte pot anar des d'una lleugera vora ressaltada fins a un caos visual totalment oscil·lant, similar al que s'obté apuntant una càmera a la seva pròpia pantalla, però generat aquí íntegrament dins del circuit elèctric.

Fent-lo servir

Quines fonts de vídeo pots fer servir?

El Dirty Video Mixer accepta qualsevol font que tingui sortida de vídeo compost (RCA groc), cosa que obre moltes possibilitats:

• Càmeres MiniDV: moltes videocàmeres antigues de format MiniDV incorporen una sortida de vídeo compost, ideal per fer-les servir com a font en directe.
• Càmeres de videovigilància: les càmeres CCTV solen portar una sortida RCA o "coaxial" que, amb un simple adaptador, es converteix en vídeo compost estàndard; són barates i fàcils de trobar de segona mà.
• Reproductors de VHS o DVD: qualsevol reproductor domèstic amb sortida RCA de vídeo és una font perfecta, ja sigui amb cintes o discos.
• Un ordinador (l'opció més habitual): amb un convertidor HDMI a AV (compost) es pot fer servir qualsevol contingut digital —vídeos, imatge generativa, l'escriptori mateix— com a font del Dirty. És, amb diferència, l'opció més versàtil, ja que permet triar exactament què s'injecta al mixer.

Per què "es talla" l'imatge i com solucionar-ho

Com que el Dirty Video Mixer barreja dues fonts de vídeo compost sense cap mena de sincronisme entre elles (no hi ha genlock), el senyal resultant és força inestable, sobretot als punts intermedis del potenciòmetre del mixer —just on es produeix la barreja real entre Vídeo A i Vídeo B. En aquests punts, els polsos de sincronisme de les dues fonts xoquen entre si i la sortida deixa de ser "neta".

Un televisor o projector modern (digital) analitza constantment aquest senyal per decidir si és vàlid; quan detecta que el sincronisme és inestable, sovint interpreta que "no hi ha senyal" i mostra una pantalla blava o negra, tallant l'imatge de cop just quan s'arriba a la meitat del potenciòmetre de Mix —el moment en què l'efecte sol ser més interessant.

Recomanacions:

• Opció ràpida i barata — un televisor CRT (de tub): aquests televisors no fan cap validació digital del senyal, simplement dibuixen línia a línia el que reben, així que toleren perfectament la inestabilitat del Dirty. La sortida Mix es pot connectar directament per vídeo compost, o mitjançant un convertidor de vídeo compost a SCART si el televisor només té entrada SCART. Per introduir fonts digitals al Dirty Video Mixer (per exemple, des d'un ordinador), es pot fer servir un convertidor HDMI a AV (compost), que transforma la sortida digital en un senyal de vídeo compost que el mixer processa amb normalitat. Si vols projectar l'imatge de la televisió de tub hauràs d'apuntar una càmera de vídeo a la televisió. En aquest cas no hi haurà talls atès que la cambra envia un senyal estable i sincronitzat al projector.
• Opció una mica més avançada — un Time Base Corrector (TBC): un TBC és un dispositiu que reconstrueix i estabilitza el sincronisme d'un senyal de vídeo compost inestable, cosa que permet visualitzar la sortida del Dirty Video Mixer sense talls fins i tot en pantalles digitals. Moltes taules de mescles de vídeo compost antigues, com les de Roland o Videonics, porten un TBC incorporat, i es troben relativament barates de segona mà precisament perquè avui es consideren tecnologia obsoleta.

Es a dir, si no es disposa de cap equip analògic, la manera més senzilla de començar a experimentar amb el Dirty Video Mixer és amb un televisor CRT de segona mà; quan es vulgui anar més enllà i integrar la sortida amb equips digitals, val la pena buscar una taula de mescles antiga amb TBC incorporat.