Dirty Video Mixer

Què és?

Un dirty video mixer és un dispositiu analògic senzill que permet barrejar, creuar i distorsionar senyals de vídeo compost mitjançant potenciòmetres, sense cap circuiteria digital pel mig. És una eina habitual en el vídeo experimental, el circuit bending i el directe visual, apreciada precisament per la "brutícia" i la imprevisibilitat dels resultats que genera.

Aquesta entrada documenta la construcció del nostre propi dirty video mixer i les millores que hi anirem incorporant amb el temps. De moment recull quatre fases: el dispositiu de barreja (amb protecció a les entrades de vídeo), la incorporació de polsadors normalment oberts, la injecció de so cap al vídeo i l'addició d'un bucle de feedback.

1. Components

Abans d'entrar en el circuit, aquesta imatge recull els símbols dels components que anirem fent servir a cada pas. D'aquesta manera, als esquemes següents només cal fixar-se en els valors (Ω, µF) de cada peça, ja que la seva icona es manté constant al llarg de tota l'entrada.

2. Circuit bàsic de barreja.

El nucli de l'aparell és un potenciòmetre de 100kΩ. Els seus dos terminals exteriors es connecten, a través d'una resistència de protecció de 470Ω a cadascun, a les entrades de vídeo compost Vídeo A i Vídeo B mitjançant connectors RCA; el cursor central (wiper) del potenciòmetre es connecta directament a la sortida Mix, d'on surt el senyal barrejat. Les masses dels tres connectors s'uneixen entre elles amb un cable pont. En girar el potenciòmetre es passa d'una font a l'altra, barrejant els dos senyals en les posicions intermèdies i generant el característic encreuament "brut" de vídeo.

Les resistències de 470Ω a les entrades aïllen mínimament les dues fonts entre si, eviten que es barregin directament sense cap protecció i redueixen el risc de curtcircuit entre les càmeres o fonts de vídeo connectades — una bona pràctica recomanable en qualsevol dirty mixer.

Efecte: als dos extrems del recorregut del potenciòmetre es veu només una font o l'altra; als punts intermedis, les dues imatges se solapen creant un efecte de doble exposició o "dissolve", amb transparències i fantasmes d'una imatge sobre l'altra segons la posició exacta del potenciòmetre.

3. Polsadors normalment oberts.

A partir d'aquest pas, cada línia de vídeo incorpora un polsador momentani normalment obert (NO), col·locat entre el potenciòmetre del mixer i la resistència de protecció de cada entrada. En repòs el polsador no fa res, ja que el circuit resta obert; en prémer-lo, es completa el pas de senyal cap a aquella entrada, permetent tallar o "trossejar" Vídeo A i Vídeo B de manera independent i instantània — un efecte de glitch/stutter que es pot tocar a mà, per exemple al ritme de la música.

Efecte: cada polsador interromp momentàniament el pas d'una font de vídeo, generant un tall sec i repetitiu (stutter) que talla la imatge de Vídeo A o Vídeo B mentre es manté premut. És un efecte percussiu, pensat per marcar el ritme prement el botó al compàs de la música, en comptes de dependre només del gir del potenciòmetre per canviar de font.

4. So (injecció d'àudio al vídeo)

Aquest pas afegeix la possibilitat d'injectar senyal d'àudio directament al vídeo, per generar interferències visuals sincronitzades amb el so. S'hi incorporen dos jacks d'entrada d'àudio independents, "treble" i "bass", cadascun amb el seu propi filtre, que acaben confluint tots dos al mateix punt: el node Mix (la sortida ja barrejada de Vídeo A i Vídeo B).

El recorregut de cada canal és: jack → condensador → resistència → potenciòmetre de 10kΩ → polsador → node Mix.

• Treble: condensador de 0,1µF i resistència d'1kΩ — deixa passar sobretot les freqüències agudes del senyal d'àudio.
• Bass: condensador de 4,7µF i resistència de 47kΩ — deixa passar sobretot les freqüències greus.

El condensador de cada canal filtra la part de l'espectre que es vol fer servir, la resistència atenua el senyal perquè no saturi el vídeo, el potenciòmetre regula la quantitat que s'injecta i el polsador permet activar o tallar la injecció d'àudio en qualsevol moment.

Efecte: com que el condensador i la resistència de cada canal defineixen un filtre diferent, l'efecte visual que provoca cada un és molt diferent:

• El canal treble (condensador petit, resistència baixa) deixa passar sobretot les variacions ràpides del senyal d'àudio. Injectat al vídeo, això es tradueix en soroll fi, línies primes i tremolors ràpids a la imatge — una textura de "neu" o gra que reacciona als sons aguts, xiulets o timbres metàl·lics.
• El canal bass (condensador gran, resistència alta) deixa passar les variacions lentes de l'àudio. Al vídeo això provoca deformacions més amples i lentes: ondulacions, "respiració" de la imatge, corbatges o pulsacions de lluminositat que segueixen el ritme del bombo o del baix.

5. Feedback

L'última modificació afegeix un bucle de realimentació (feedback) entre les dues entrades de vídeo. La línia verda que surt del node Mix passa primer per un interruptor fix, situat just abans que el senyal es bifurqui cap als dos potenciòmetres d'1kΩ: aquest interruptor activa o desactiva el bucle de feedback sencer. A partir d'aquí, cada potenciòmetre pren part del senyal i el reinjecta creuat cap a Vídeo A i Vídeo B, generant patrons d'interferència, soroll i distorsió típics del vídeo feedback analògic.

A més, cadascun dels dos potenciòmetres té el seu propi polsador normalment obert, que permet tallar de manera momentània el feedback d'aquell canal en concret. Així, l'interruptor controla el bucle de feedback en global (activat/desactivat de forma fixa), mentre que els polsadors permeten trossejar cada branca del feedback per separat i en directe, per exemple al ritme de la música.

Efecte: el bucle de feedback introdueix el propi senyal de vídeo dins seu, cosa que genera patrons repetitius i inestables: eco visual, ratlles que es multipliquen, moiré i oscil·lacions que es retroalimenten fins a saturar la imatge o generar bandes de color inesperades. Segons la posició dels potenciòmetres d'1kΩ, l'efecte pot anar des d'una lleugera vora ressaltada fins a un caos visual totalment oscil·lant, similar al que s'obté apuntant una càmera a la seva pròpia pantalla, però generat aquí íntegrament dins del circuit elèctric.